Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Eulalia CORNEJO (il·lustradora equatoriana)

eulalia_cornejo_pajarosQuan als meus tres blogs de literatura infantil (Cuentos de Pukka, Gyerekkönyvölelő, Contes de Pukka) vaig començar a fer entrevistes amb escriptors i il·lustradors espanyols, llatinoamericans, catalans i hongaresos no em vaig imaginar que en pocs mesos tants artistes espectaculars acceptarien les meves preguntes, que llegiria sobre tantes històries de vida diferents i meravelloses, que ploraria i riuria amb les respostes i que sentiria tanta alegria per presentar a cada artista per als lectors dels meu blogs.

Cada entrevista surt i sortirà en les meves pàgines en tres llengües: espanyol, hongarès i català. Des de bon començament sabia que volia construir un pont, encara que sigui petitet, entre els mons de la literatura infantil d’aquestes cultures. Volia conèixer més i més autors i artistes que han fet i fan tant per a que els nens tinguin llibres infantils de qualitat. Estic agraïda per cada paraula, cada dibuix que em van donar i que em donaran els meus entrevistats. He aprés molt i dono mil gràcies als lectors que entren en les meves pàgines, als escriptors i artistes per la seva amabilitat, afecte, estima, temps i energia que han invertit en contestar les meves preguntes.

Aquesta vegada vull presentar a una artista amb molt de talent, amb un estil molt creatiu, ple d’afecte, optimisme i alegria. Ella és Eulalia Cornejo d’Equador. Quan he vist per primer cop els les seves il·lustracions, me’n recordo bé de les sensacions que m’han transmès. He pensat, m’agradaria moltíssim que els nens per als qui jo escric contes sentissin alguna cosa semblant al que jo sento veient els dibuixos màgics d’Eulalia: que el més important en aquest món és l’afecte i el respecte pels demés, de la família, els amics. I també que els nostres coneixements son tresors, que tothom d’aquest món és ple de valors, que som capaços de superar les dificultats en la vida i que el món és ple de coses meravelloses. Me’n recordo molt bé de que he passat moltes hores seguides buscant més i més dibuixos d’ella, mirant el seu món alegre i acolorit, que et dona pau interior i et convenç de que en les coses petites de la vida hi ha també miracles. Només cal buscar-los i ser obert per a trobar-los.

Com va ser la teva infància a Quito? Vas ser una nena rebel o tranquil·la?

La meva infància va ser molt bonica, sempre jugant a cotxets pels corriols, a detectius i lladres, pujats a les teulades de les cases amb el meu germà i un amic del barri. Jo era la única nena i per tant em tocava jugar als jocs que ells escollien.
Quito era tranquil, no hi havien tants cotxes als carrers i ens passàvem el temps allà amb les bicicletes, un cotxet de fusta amb el que lliscàvem des d’un carrer costerut i sempre acabàvem amb alguna esgarrinxada.
Sí, sempre vaig ser rebel, m’enfadava amb facilitat quan no em comprenien o quan quelcom em decepcionava. També era tranquil·la quan la meva avia m’ensenyava a teixir, a pintar en tela. Però sobre tot vaig aprendre a ser valent des de molt aviat. Vaig viure amb la meva mare i els meus germans, ella ho va ser tot per a nosaltres..volando_lalico

De petita quins eren els teus llibres infantils favorits? T’agradava llegir?

De petita m’agradava molt mirar els dibuixos dels llibres, recordo clarament un llibre que es deia Nunurs y caballito, il·lustrat magistralment, imagino que a l’oli o amb acrílic, no n’aconsegueixo recordar els autors. Em va marcar molt el llibre Mi planta de naranja lima, de José Mauro de Vasconcelos, amb aquest llibre vaig participar en el concurs del llibre llegir. Recordo que mentre la meva mare ens el llegia en veu alta, em meu germà, la meva germana i jo, ploràvem en els capítols tristos. Un llibre entranyable.

Com vas arribar a ser il·lustradora?

Quan ja em quedava poc per finalitzar els meus estudis a l’escola, pensava seguir la carrera de matemàtiques pures, per què m’encantaven, però també em fascinava el dibuix, l’arquitectura era una altra de les meves opcions. Però gràcies a l’univers vaig anar a conèixer una escola de disseny i vaig descobrir la carrera de Disseny Gràfic, aquell dia vaig saber que aquell era el meu destí. Mentre estudiava disseny, la il·lustració va ser una de les meves assignatures preferides i la vida es va encaminar per aquest sender, quan em vaig graduar, gairebé immediatament vaig fer proves per a treballar a Santillana i així va ser com tot va començar.

Tots els teus dibuixos són molt originals, plens d’alegria, d’amor. Són molt juganers. Utilitzes colors molt vius. De petiteta t’agradava dibuixar? Qui són els artistes que han marcat el teu camí?

Moltes gràcies per aquesta percepció sobre la meva feina. Jo vaig tenir la sort d’estar en una escola en la que incentivaven molt l’art, des de petita m’encantava dibuixar, és una llàstima que no s’hagin conservat els meus dibuixos, però recordo clarament que feia uns personatges amb caps molt grans i cossos molt petits, crec que això es va anar constituint com un estil per a mi.

Cuando los gatos verdes cantan, Trama editorial, 2007.

Cuando los gatos verdes cantan, Trama editorial, 2007.


Hi ha molts artistes que m’han enamorat amb la seva obra, el meu favorit és Marc Chagall, m’agrada molt Hundertwasser, Picasso, Modigliani, Mauricio Alfonso Naya. M’al·lucina l’art africà i la seva geometrització de les coses. Entre els meus il·lustradors favorits estan Maurice Sendak, Rodez, Oliver Jeffers, Antony Brown, Nicoleta Cecolli, Delfin Durand, Santiago González, entre d’altres.

Vas obtenir molts premis (el Premi d’Il·lustració Darío Guevara Mayorga (2000, 2001, 2006 y 2007) i el tercer lloc en el Concurs Internacional d’Il·lustració Noma-Unesco, Japó (2003). Has representat a Equador en la Llista d’Honor d’IBBY (2006-2007 i 2007-2008) etc. Aquests premis influencien d’alguna manera la teva feina? Han canviat alguna cosa en la teva vida?

Els premis del municipi de ciutat Darío Guevara Mayorga son molt representatius per a mi i molt estimats. El haver representat per primer cop al meu país en el Concurs Noma al Japó i haver sigut seleccionada entre 450 persones també em va omplir d’alegria, d’igual forma que haver format part de la llista d’honor de la Ibby i constar en els seus catàlegs. Els premis són molt motivadors, però no son l’objectiu. Donen alegries, obren portes, però ens mostren que l’horitzó sempre està més enllà i que cal seguir caminant. Els veritables premis de la meva vida son els meus fills, Clara Luz de sis anys i Teo de gairebé dos anys. Ells sí em canvien la vida cada dia i per ells val la pena tot.

Porque existes tú, Alfaguara, 2010.

Porque existes tú, Alfaguara, 2010.

Tu no només il·lustres els texts dels escriptors, sinó que també escrius. Explica’m una mica sobre el teu llibre Porque existes tú, un llibre que està il·lustrat i escrit per tu i va ser publicat per la editorial Alfaguara Infantil al 2010 a Quito.

El meu llibre Porque existes tú és un espai dedicat a la autoestima, és un llibre amb el que els nens s’hi senten molt identificats per què s’hi parla de la diversitat, de les diferències i de que tots som importants. Fou gràcies a Francisco Delgado Santos, un gran escriptor equatorià, que en aquell moment era el director editorial de Alfaguara, que em vaig animar a escriure el meu propi llibre. La proposta inicial era de només il·lustrar algun text, però després em va donar la oportunitat de fer el meu conte i li estic molt agraïda per això.

Alfaguara també va publicar el meu llibre Enriqueta, la història d’una fada que vol saber sobre la seva missió important.feliz_ec

Equador és un país meravellós, amb gent plena d’afecte, amb una gran riquesa natural i tradicional. Per la teva feina com artista, és molt important submergir-te en les tradicions, contes, cançons populars i en les costums del país?

El meu país és veritablement un paradís, jo tinc un amor immens per tot allò que m’envolta, si mires per una finestra tens una muntanya amb tonalitats blaves i verdes; mires a l’altra banda i tens un nevat. El cel està gairebé sempre d’un blau cel meravellós. Si marxes unes hores vas a un erm andí, unes hores més i ets a la platja plena de sol. Si vas en una altra direcció tens la seva i la seva verdor.
Tenim absoluta diversitat en ètnies, en colors de les artesanies, dels teixits indígenes i tot això definitivament forma part del nostre bagul de tresors on anem emmagatzemant tot el que veiem i vivim, allà s’hi va guardant i flueix d’una o d’una altra manera en la meva feina.

Com és i què passa quan els gats verds canten
:-=)?

Cuando los gatos verdes cantan és un conte que vaig escriure i il·lustrar precisament per a participar en el Concurs Noma, organitzat per la Unesco al Japó. Quan em van tornar els originals (ja que les meves il·lustracions van estar gairebé dos anys en exposicions itinerants per allà i a Bratislava) els vaig presentar a una editorial molt important en el meu país, com és Editorial Trama, i ells van apostar per publicar el llibre en pasta dura, que crec que és el somni de tot il·lustrador.

Cuando los gatos verdes cantan

Cuando los gatos verdes cantan


Quan els gats verds canten passen moltes coses, les bruixes visiten el dentista, les fades remullen els seus peus a l’aigua, els gripaus caminen de potes enlaire, tots els follets van a la perruqueria…. i hi ha un misteri: quan canten els gats verds?… quan ho descobreixes tornes al principi, és un conte circular, una cosa et porta a l’altra.

Has il·lustrat per a editorials com Libresa, Norma, Alfaguara, Pegasus, Trama, La Posada de Borges. Quin és per als teus fills el llibre preferit dels que ha il·lustrat la mare?

He il·lustrat molts llibres per a les diverses editorials, ara per ara el que més s’estimen els meus fills és El misterio de las bolitas de colores, escrit per Edna Iturralde, Grupo Editorial Norma, és la història d’un conillet que sortint de casa seva troba unes boletes de colors. És una història de misteri i de tenacitat del personatge, que no es cansa fins que no descobreix a qui pertanyen.

Enriqueta, Alfaguara, 2011.

Enriqueta, Alfaguara, 2011.

Jo li tinc molt afecte a tots els contes que he il·lustrat. O a gairebé tots ja que, es clar, els que es van fer a l’inici sempre un se’ls mira amb un ull d’haver recorregut una mica més i sent que avui per avui els hauria fet d’una altra manera, he, he.
En que treballes en aquest moment?

Tot just acabo de lliurar alguns contes. Estic dedicada a imaginar un conte propi i a la espera d’altres per il·lustrar. També tinc els meus projectes de productes il·lustrats, com ara agendes, calendaris, quaderns d’esbossos, i sempre alguna cosa que se’m va acudint pel camí, gràcies a les benediccions de l’univers.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: