Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Elena HORMIGA (il·lustradora espanyola)

ElenaHormiga-1Elena Hormiga amb el seu projecte L’home que volgué conèixer a la lluna, ha guanyat el I Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat organitzat pel Grup Edelvives i dotat amb 12.000€. Han guanyat mencions especials La pastora i el gripau, escrit per Javier Ignacio Arnal Gil i il·lustrat per Julio Antonio Blasco López i La veritable història de la Caputxeta Vermella, de Mar Ferrero Barrio.

La Elena no només és una artista plena de talent. És també una persona que tot i el seu èxit embriagador segueix sent humil, agraïda i modesta.

El llibre guanyador fou publicat al 2012 per Edelvives.
La història titulada L’home que volgué conèixer a la lluna, és una reinterpretació lliure d’una llegenda maorí de Papúa Nova Guinea (Oceania) de l’antologia “Mites, contes i llegendes dels cinc continents” de José Manuel de Prada Samper, publicat per Juventud en l’any 1996.

En la història descobrim la aventura d’un pescador que vol demostrar que te raó, que la Lluna i el Sol son éssers diferents. És un viatge a on es barregen les emocions, a on el viatge és també un camí d’auto-descobriment.

La conclusió és: la perseverança, el compromís, la dedicació i l’èxit d’Elena reforça en cadascun de nosaltres la fe en els nostres somnis. Encara que el camí és llarg i difícil, s’ha de lluitar per ells.


Quina mena de nena vas ser? Tranquil·la, somiadora o més rebel?

Somiadora, molt somiadora! i és curiós, per què des que he començat a endinsar-me en el món de l’àlbum il·lustrat i la literatura infantil, m’estic sentint molt més connectada amb aquesta Elena petiteta de fa tants anys, i ara me n’adono de fins a quin punt era somiadora en aquell temps. Em transportava a universos inventats, creava personatges, trames, conflictes… tot molt teatral! i ara en mig d’aquest exercici d’introspecció, no puc evitar recuperar algunes d’aquelles invencions com idees de partida per a possibles projectes.

Quina va ser la teva història preferida en la infància? T’agradava llegir?

Per a contestar-te t’explico una anècdota, fa pocs anys vaig fer una troballa extraordinària, en una caixa que guarda la meva mare plena de papers, vàrem trobar una nota molt i molt graciosa, que demostra que efectivament m’encantava llegir: “Desitjos: jo vull ser gran i seguir llegint La bossa groga i també jo amb 7 anys tenir una filla”. Així que sembla ser que si m’encantava llegir, i com veus, era somiadora!

La nota de Elena cuando tenía 7 años

La nota de la Elena quan tenia 7 anys


També se’m ve a la memòria viatjar amb la meva imaginació a través de les il·lustracions de Sir John Tenniel, mentre el meu pare me llegia Alícia al País de les Meravelles. I com a personatge, Pipi CalzasLargas fou sempre el meu ídol. Em fascinava el seu coratge, la seva desimboltura… el que més desitjava en el món és que vingués a la meva escola, a la meva classe… i he de confessar que encara avui soc fan de la seva filosofia de vida.

Has acabat el màster de Dissenyo Editorial. Parla’ns sobre aquest màster.

Ha estat una experiència molt especial, molt enriquidora. Per exemple, va ser molt interessant descobrir les possibilitats que et dona el paper, els formats, aprendre a apreciar els espais buits, els blancs en la pàgina, la tipografia.. . la veritat és que és un camp apassionant. A més vaig tenir uns companys i uns professors de luxe.

És fàcil o difícil aconseguir encàrrecs per a il·lustrar a Espanya?

Imagino que depèn de la capacitat de cadascú per a moure la seva feina, generar material nou, saber comunicar-lo, etc. En el meu cas, m’ho prenc amb calma, ara la meva prioritat és treballar el meu estil, desenvolupar el meu propi llenguatge. Per això intento participar en projectes diferents que m’obliguin a canviar de registre. Si això ve a través d’encàrrecs externs em concentro en ells; si no, em poso a desenvolupar els meus propis projectes per a mostrar més endavant a les editorials. Així és com treballo a dia d’avui, i el cert és que fins ara he tingut bastanta sort ja que els encàrrecs sempre han arribat de forma casual, suposo que te a veure amb compartir la teva feina a través d’internet, inconscientment guanyes visibilitat.

Habitualment com comences un projecte?

Començo amb un cafè, una llibreta i una pluja d’idees. El primer és generar moltes idees, encara que siguin un disbarat. Faig llistes de personatges, escenaris, conflictes segons de què tracti el projecte. Reviso els meus quaderns a on vaig anotant tot allò que em fa gràcia o em crida l’atenció (frases robades, anècdotes, errades, records..). Quan tinc material amb el que jugar començo a relacionar els conceptes fent els primers dibuixos. A vegades tinc una imatge clara al cap i només s’ha de desenvolupar, altres cops és més complicat trobar-la i cal sortir a fer un volt per aclarir la ment i trobar la clau.

El hombre que quiso conocer la Luna

L’home que volgué conèixer la Lluna, Edelvives, 2012.

Elena, qui són els artistes que han tingut més impacte en la teva formació com artista?

El treball d’Isidro Ferrer, m’agrada des de que el vaig descobrir al iniciar-me en el món del disseny. Sempre planteja solucions molt imaginatives, aconsegueix fer un “clic” en l’espectador. Des d’allà vaig anar saltant a altres artistes visuals com per exemple Joan Brossa, més proper a la poesia. També em fascina l’art d’antigues civilitzacions, i també de forma similar m’interessa l’art marginal, que crec que mostra l’interior dels autors d’una forma molt rotunda, molt pura. En l’àrea de l’àlbum il·lustrat soc admiradora de Beatrice Alemagna, Laura Carlin, Javier Zabala… en realitat la llista és molt llarga, hi ha molts autors que m’interessen.

El hombre que quiso conocer la Luna, Edelvives, 2012.

L’home que volgué conèixer la Lluna, Edelvives, 2012.



Amb quina tècnica has treballat en el teu projecte que ha guanyat el I Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat organitzat per Edelvives? Con quins colors t’agrada més dibuixar?

Sobre els colors, la proposta amb la que em vaig presentar al concurs era molt concreta en tant a la gama cromàtica, molt neutra i dessaturada com a base per a després aplicar certs focus de color com un recurs més de la estructura narrativa. Així ens trobem amb la predominança dels grisos i negres en contrast amb els turqueses, grocs, vermells… que destaquen aquells elements especials de la història i alguns moments de “màgia”.

Quins són els teus somnis després d’aquest èxit?

Ser capaç de crear històries divertides i autèntiques, que facin “clic”, que te treguin un gran somriure o facin arrufar les celles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: