Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Gabriela ARMAND UGON (escriptora uruguaiana)


Gabriela ARMAND UGON és una escriptora coneguda i molt estimada a l’Uruguai. Avui en dia viu a Montevideo, però va néixer a Colonia de Sacramento. Va acabar la Facultat d’Arquitectura, però després va deixar aquesta professió per a dedicar-se a la docència. Va obtenir el títol de mestra a l’Escola Nacional de Bellas. És autora de llibres infantils i juvenils. Ha publicat més de 15 llibres per a nens: Clarisa, abuelo y la loca Abuelina; Maite recibe visitas; El diario de Vero Capó , No huiré de mi vida etc. El secreto de la casa gris va ser la seva primera novel·la, escrita al 1999, amb la que va guanyar l’Accèssit a la VIII Edició del Premi Llatinoamericà de Literatura Infantil i Juvenil Norma-Fundalectura, Bogotá, Colombia (2002). Martín y la leyenda del barco fantasma, rep el premi Bartolomé Hidalgo l’any 2004 a la millor novel·la infantil-juvenil. Aquesta novel·la forma part d’una sèrie sobre les aventures d’un nen, Martín, i els seus millors amics. La sèrie està publicada per la Editorial Fin de Siglo d’Uruguai; consta de 4 llibres i va començar amb la novel·la Martín y el misterio de la escuela 1029.
En els seus llibres no hi falta el suspens, la emoció i el misteri. Ella te un enllaç molt fort amb els nens, dirigeix tallers amb molta estima i respecte per apropar als més petits a la emocionant aventura de llegir.

Parla’ns una mica de la teva infantesa. T’agradava llegir? Quina mena de llibres t’apassionaven? Quins autors?

La meva infantesa va transcòrrer en una ciutat molt petiteta de l’Uruguai: Colonia del Sacramento; avui és coneguda per què al 1995 va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat. Jugàvem molt a l’aire lliure i es pot dir que les nostres vides (la de les meves germanes i la meva) eren molt properes a la de les nenes del camp. No teníem televisió, la meva mare es negava a que suplíssim els jocs, la creativitat i la lectura per programes de TV. Els animals compartien els nostres jocs: gossos, conills, gallines; la platja, també molt propera, formava part dels nostres dies estiuencs. La nit sempre era l’hora del conte: la meva mare i el meu pare ens llegien sempre abans d’anar a dormir i no van deixar de fer-ho encara que nosaltres ja haguéssim aprés a fer-ho per nosaltres mateixos. Quan vaig començar a llegir per mi mateixa recordo que el meu autor preferit era Mark Twain. I el que mai oblido son les anècdotes que explicava el meu pare; la seva infància era plena d’aventures i era un plaer escoltar-lo.

Quan vas començar a escriure? Com va començar la teva carrera d’escriptora de literatura infantil i juvenil?

De fet esdevenir escriptora no estava en els meus plans. Sempre em van agradar molt els llibres per a nens, però m’interessava més el tema de la il·lustració o el foment de la lectura. La meva carrera d’escriptora va sorgir de forma casual. Una vegada vaig veure en un diari un anunci per a un concurs d’un llibre per al 2º any d’escola i vaig convidar a dues amigues a presentar-nos-hi. Varem treballar dur durant un parell de mesos i el llibre va quedar preciós… No nomes el varem escriure sinó que també el varem il·lustrar y… varem guanyar el primer premi! Fou publicat l’any 1993. Fa gairebé 20 anys!
Però en narrativa el meu primer llibre va ser El secreto de la casa gris. Era una novel·la que havia escrit l’any 2000. Un escriptor uruguaià molt destacat, Rafael Courtoisie, em va recomanar que em presentés a concursos literaris. Va ser així com l’any 2002 vaig enviar El secreto de la casa gris al concurs Norma-Fundalectura a Colombia i va obtenir un Accèssit. La novel·la es va publicar l’any 2003 i encara a dia d’avui es llegeix en diversos països de parla hispana, especialment a Colòmbia i Perú.

Com és el mercat uruguaià de llibres infantils i juvenils?

En contra del que es sol dir, jo crec que els nens i adolescents llegeixen. El mercat de LIJ uruguaià ha crescut moltíssim en els darrers anys. Hi ha molta gent dedicada a escriure llibres per a nens i joves, i de molt bona qualitat. Potser no està tan desenvolupada la edició d’àlbums il·lustrats, però els nens tenen accés a una gran varietat.

Has pensat en publicar en altres països, com ara Espanya, i treballar amb il·lustradors estrangers?

Sí, publicar en altres països és una cosa que sempre tinc present. La meva primera novel·la (El secreto de la casa gris) va ser publicada a Colómbia i ha tingut molt èxit fora d’Uruguai; això demostra que els modismes propis de cada regió no son un obstacle, sinó que a l’inrevés, enriqueixen el nostre idioma, ja ric en si mateix.

Quin dels teus llibres és el teu preferit i per què?

Realment a tots els tinc molt afecte. Tots han nascut en algun moment per alguna raó i crec que no podria escollir un de sol. ’’No huiré de mi vida”, un dels meus darrers llibres, que te com a temàtica de fons la violència domèstica, m’ha donat grans satisfaccions; els missatges que me han arribat han estat summament movilitzadors. ’’Viernes de luna llena” i ’’Verano de luces malas” tenen a veure amb les anècdotes que m’explicava el meu pare quan jo era petita, la saga de Martín també te un encant especial. Tots els meus llibres, per una raó o una altra tenen un lloc especial entre les meves creacions.

Moltes vegades fas trobades amb nens a les escoles. Com transcorre aquesta mena de trobada?

A l’Uruguai son molt usuals les trobades entre nens i escriptors a les escoles, biblioteques i institucions. Son intercanvis molt rics en els que es desmitifica el rol de l’escriptor, el qual molts cops es tendeix a idealitzar. És important que els nens comprovin que l’escriptor és una persona com totes. Els nens pregunten i comenten… i la calidesa d’aquests encontres és realment enriquidora per ambdues parts. Moltes vegades fa créixer en els nens l’afició per llegir i fins i tot les ganes d’escriure.

En els llibres infantils a l’Uruguai es posa l’accent a les il·lustracions?

A l’Uruguai la il·lustració encara no ocupa un lloc gaire important dins la Literatura; en el cas del llibre àlbum, per exemple, podríem dir que tot just ara algunes editorials estan començant a donar-li un lloc.

Amb quin il·lustrador del món t’agradaria treballar?

No podria anomenar un sol il·lustrador. Em fascina la il·lustració i són molts els artistes a qui admiro. Crec que en el cas de treballar amb un il·lustrador tindria que tenir molta comunicació i comprensió entre tots dos; aquesta és la clau per a fer una bona feina.

Per a tu com ha de ser un llibre infantil de qualitat?

Tot suma a l’hora de publicar un bon llibre: la història, la narració, la cura en la edició. No tots els llibres per a nens requereixen d’il·lustracions. Sempre tinc en conte el comentari que em va fer la meva neboda quan tenia 10 anys ’’Jo no vull llibres il·lustrats; no vull que l’il·lustrador imagini per mi; prefereixo quedar-me amb la meva imaginació abans que amb la de l’il·lustrador”. Es clar que en els llibres per als més menuts la il·lustració és fonamental, però també calen, en alguns casos, llibres despullats d’imatges. Tot i això, alguns dels meus llibres crec que es veurien molt enriquits si un il·lustrador fes la reinterpretació de la narració que he fet a través de la paraula. En definitiva tot suma al parlar de la qualitat d’un llibre.

En que treballes ara? Quins plans tens?

Estic molt interessada en la literatura juvenil. El 2012 me’l vaig prendre de descans en relació a la escriptura, però el 2013 penso reprendre-la amb treballs que havia començat. M’agrada prendre temes d’actualitat en relació a les vivències d’adolescents i joves.

Moltes gràcies, Gabriela.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: