Entervistes amb escrptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Judit BERG (escriptora hongaresa)

En els meus blogs de literatura infantil Cuentos de Pukka i Contes de Pukka, no fa massa temps vaig començar la sèrie d’entrevistes amb escriptors de literatura infantil i juvenil, i també il·lustradors catalans, espanyols i hongaresos. Publicaré les entrevistes en tres llengües: en hongarès, en espanyol i en català. La primera escriptora entrevistada és JUDIT Berg, escriptora hongaresa de literatura infantil i juvenil. Judit Berg va néixer al 1974 a Budapest. Al 2011 va obtenir el reconegut Premi de literatura Attila József. Ha publicat ja més de 20 llibres com Rumini, Maszat-sorozat (la sèrie sobre un nen anomenat Maszat-Bocero) Panka és Csiribiri-sorozat (una sèrie sobre dos fades, Panka y Csiribiri) Meseleves (Sopa de contes), Mesék a Tejúton túlról (Contes rere la Via Làctia), Hisztimesék (Contes d’histèria), Cipelő cicák (Gats arrossegats), Két kis dinó Budapesten (Dos petits dinosaures a Budapest), Lengemesék (Contes dels ligeros) etc. per a nens. És una de les més apreciades escriptores de llibres infantils i juvenils. No hi ha gaires nens hongaresos que no hagin sentit a parlar de Rumini, el ratolinet rodamón, que viatja amb el seu millor amic Balikó en el vapor Szélkirálynő (La reina del vent). El primer llibre amb les històries de Rumini, il·lustrat per Anna Kálmán, fou publicat per la editorial Pagony a l’any 2006, i el llibre va aconseguir el Premi IBBY a l’any 2007. Judit Berg construeix un món ple d’acció, girs, humor i afecte. Els viatges de Rumini son interessants, plens de perills i intrigues, però plens també d’alegria i coratge. Ens encanta cada aventura del ratolinet valent i espavilat. Ens trobem també amb hàmsters, esquirols de terra, lirons, ratolins i rates.
Les aventures d’aquest ratolinet es representen al Magyar Színház (Teatre Hongarès) a Budapest.
Judit ha col·laborat en els seus llibres amb artistes com: Írisz Agócs, Csilla Gévai, Anna Kálmán, Kőszeghy Csilla, Panka Pásztohy, Bíbor Timkó etc.

A Judit li agraeixo molt la seva amabilitat i les seves respostes.

En la teva infància quins eren els teus herois literaris favorits i per què?

El meu preferit era Robin Hood. Sempre somiava, com seria pertànyer a la seva banda. Vaig inventar moltes aventures. Em va agradar molt que els fugitius errants del bosc Sherwood fossin cada cop alegres, valents i que pugessin reprendre i sermonejar de la manera més insolent als nobles cruels. Em va fascinar, que un equip tan genial, cohesionat abnegadament, desinteressadament, llités per la justícia, per ajudar als altres. Es clar, em vaig llegir totes les novel·les de Robin Hood. La millor és la del llibre de literatura juvenil de Iván Mándy. Quan tenia 12 anys vaig llegir al menys vint cops aquest llibre.

Se que en la teva adolescència et vas passar uns mesos a Nova York. Parles anglès i espanyol. Dels llibres llegits en la llengua original quin t’ha marcat especialment?

Desafortunadament no parlo la llengua espanyola tant, com per a poder llegir llibres seriosos en versió original. Però col·lecciono amb entusiasme els contes, que es llegeixen més fàcilment. Les meves dues darreres adquisicions m’agraden molt: En blanco de Lucía Serrano i El taller de las mariposas de Gioconda Belli. Els dos llibres son un encant. D’estil son totalment diferents, però amb il·lustracions fantàstiques.
Em vaig esforçar amb un dels meus llibres favorits, llegint l’original i alhora la traducció. El llibre és Crónica de una muerte anunciada de Gabriel García Marquez.
Però en anglès llegeixo de tot. Els llibres escrits en anglès, si és possible, els llegeixo en versió original. Entre els llibres que he llegit es troben Lord of the rings( El Senyor dels anells), Harry Potter, Swallows and Amazons (Orenetes i amazones) d’Arthur Ransome. Uns nens hongaresos que viuen als Estats Units m’han recomanat fa uns anys la sèrie Books of Ember (Llibres d’Ember) de Jeanne DuPrau. Aquest llibre també l’he gaudit molt. Un dels meus autors favorits és Shaun Tan, recentment he aconseguit el seu llibre Tales of Outer Suburbia (Contes de la perifèria). Tots els contes i dibuixos d’aquest llibre m’encanten. La meva darrera experiència literària és una sèrie molt divertida i variada de novel·les de detectius, escrita per Jasper Fforde, titulada The Thursday next novels. Algun dia vull escriure per adults una novel·la de suspens de la mateixa manera; humorística i emocionant, amb enrenou i commoció.

Ets mare de quatre fills. Has admès que de vegades ells et donen idees, fins i tot t’encarreguen personatges i de tant en tant ells t’inspiren les històries. Ens pots explicar, quin llibre has escrit per a cadascun dels teus fills?

Possiblement la sèrie de Rumini és la meva obra més coneguda. Aquesta és una novel·la d’aventures per als nens d’escola primària. El personatge principal, Rumini, i els seus col·legues mariners els vaig inventar per a la meva filla gran, Lilu, tot estiuejant. Va gaudir tant amb la història de pirates, de la illa deshabitada, de la cerca de tesors, de monstres, que durant uns anys vaig crear més i més aventures. El primer capítol el vaig acabar escrivint com a regal de Nadal al 2004.
Bori, la meva filla mitjana és una experta en dinosaures, a més li encanten les històries gracioses i mogudes. Per a ella vaig inventar la meva nova sèrie, on hi ha dos petits dinosaures de la mida d’un telèfon mòbil. Ells viatgen en èpoques diferents amb l’ajut d’un volcà, però el seu gran desig és créixer.
La sèrie Maszat (Bocero) és per als més petitets. Aquesta la vaig concebre per al meu fill, Vilmos (Guillem). Volia un conte, que tractés la vida quotidiana dels petits, però en aquest conte van aparèixer màquines, cotxes i altres vehicles. A la meva tercera filla, Dalma, li encanta la sèrie Cipelő cicák (Gats arrossegats). Írisz Agócs, il·lustradora hongaresa, va dibuixar a Dalma a la sèrie: la més nena més petita de la sèrie, Dorka, és la doble de Dalma quan tenia tres anys.

Hi haurà una continuació de la sèrie de Rumini?

Tinc el pla de que a més de les quatre novel·les d’aventures, hi haurà una novel·la com un diari i la obra de teatre Rumini, escriure dues novel·les més. M’agrada forçar els límits del gènere. És una provocació professional molt seriosa crear una novel·la d’epístoles que sigui emocionant fins a la darrera frase. El títol de la darrera novel·la de Rumini serà El capità Rumini. Aquesta part estic tinc pensat realitzar-la de forma tradicional, com a novel·la d’aventures.

En la teva opinió, quins son els criteris d’un llibre infantil de qualitat?

Crec que un bon llibre de contes cada cop sap com ha d’abordar el grup d’edat al que està dirigit. No vol ser saberut, no és didàctic, no vol alliçonar a qualsevol preu, però te alguns personatges amb caràcters amb els que els nens es poden identificar. Es construeix en base a uns valors que nosaltres els adults transmetem de bon cor. A més, per als nens d’avui és molt important que el conte sigui mogut, animat i emocionant, per això l’autor no es pot enrotllar ni afegir adjectius innecessaris al text. És necessari que no hi faltin l’humor i les solucions inesperades. Una cosa és ben certa: els nens i escriure’ls contes no son coses que es puguin tractar de qualsevol manera.

Com determina la teva feina d’escriptora l’èxit i l’afecte rebut?

Son molt importants per a mi les reaccions dels nens i dels pares, però necessito reconeixement professional també. La escriptura és la meva feina, he de saber si amb les meves idees, pensaments i amb la molta energia que hi dedico a això, de debò creo obres encertades, valuoses i que porten alegria per als demés.

¿Si pugessis escollir un il·lustrador del món per al teu proper llibre, qui seria i per què?

M’agraden molts il·lustradors de fora. Per a obres de diferent gènere agafaria diferents il·lustradors, però amb Anna Laura Cantone em puc imaginar qualsevol llibre.

Parla’ns sobre el llibre publicat recentment, Els contes dels ligeros ¿Qui son els ligeros?

Els ligeros son criatures amb un cos petit, pell verda, son els defensors dels habitants del Mar de les Canyes. Viuen al Canyal, vigilen sobre l’esquena dels tords. Tenen cura dels ànecs, peixos, aranyes i de les plantes aquàtiques. La seva distracció preferida és el derbi de les granotes. En aquests derbis els ligeros han de quedar-se de peu a l’esquena de les granotes més àgils, mentre que les granotes intenten llençar-los a terra. Els adults tenen pel marró, els nens de color verd. El personatge principal és Guille Chiflidoso (Füttyös Vilkó), al qual no se li transforma el seu pel a color marró i per això, a diferència dels seus companys, no pot seure a la esquena dels tords i no pot portar armes. Tot i això és ell qui salva el Mar de les Canyes dels acaparadors ofensius.

En què treballes ara?

En aquest moment treballo simultàniament en quatre llibres. Cada cop segons el meu estat d’ànim, a poc a poc faig fent el que em crida l’atenció. Entre aquests llibres, tres son els propers capítols de sèries ja publicades: Rumini-novel·la de epístoles, la tercera història dels petits dinosaures i la continuació dels Contes dels ligeros.
Treballo en una nova novel·la de literatura juvenil. Aquesta serà una novel·la sobre escacs molt moguda, a la que s’afegeix un instructor d’escacs per ordinador que també soluciona trencaclosques d’escacs. Aquest és un projecte fet conjuntament amb Judit Polgár. És una gran experiència treballar amb ella.

La presentació de la editorial hongaresa de literatura infantil i juvenil PAGONY aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: