Éric Battut: Els nens no volen la guerra

Les il·lustracions de l’artista francès, Éric Battut, van ser un descobriment molt agradable per a mi, quan al 2007 la editorial hongaresa NAPHEGY va publicar el llibre en llengua hongaresa Mese a rózsaszín elefántról, aki nagyon szomorú volt, aztán újra jobban érezte magát (El conte sobre l’elefant rosa que estaba molt trist, però que després es va sentir millor). Aquest llibre està escrit per Monika Weitze, una psicoterapèuta de München i il·lustrat per Éric Battut. Fou publicat per primera vegada per la editorial Bohem Press a Zurich al 1999.
En aquesta obra Éric Battut crea un món sense detalls, utilitza formes grans i colors nets. La història de l’elefantet te una harmonia impecable amb les il·lustracions.

El llibre “Els nens no volen la guerra” està escrit i il·lustrat per Éric Battut. El conte ens presenta dos reis veïns, que tenien molt bona relació. Tenien pau i felicitat, vivien una vida plena d’alegria. Fins que un dia, un dels reis va trobar un motiu ridícul (la burla de l’altre rei per uns excrements d’ocell sobre la punta del seu nas) per a començar una guerra. I com per a fer una guerra n’hi ha prou amb això, la lluita va començar. Es va trencar amb la antiga amistat, amb els records d’una vida, amb les boniques evocacions, amb la estimació i la pau. En un minut es van convertir en els pitjors enemics. Comença la preparació per a la guerra. Els reis fan un discurs, tot utilitzant paraules complicades, criticant l’altre regne, fins i tot el color dels altres. Ser veïns, tenir els castells tan propers es torna de sobte un greuge. Comencen els dies tristos, els atacs i els setges. La gent tenia llàgrimes als ulls, però els reis no volien de cap manera cedir. No paraven amb els seus plans absurds, amb l’odi i la ira.

Entre tant odi es van oblidar dels nens. Els nens que només volien tenir el que tenien abans; jugar en pau els uns amb els altres. Però els reis no en volien ni sentir a parlar de pau. Els nens de tots dos regnes van ser feliços quan es van trobar de nou amb els altres, van córrer i van començar a jugar. Els soldats, veient-los, van llençar les armes al terra i van baixar les banderes. Es va acabar amb una guerra absurda.

Es tracta d’una història curta, amb una acció senzilla, però un missatge ferm i molt definit: Les guerres moltes vegades tenen un origen absurd. Es prenen decisions sense tenir en compte la voluntat dels ciutadans de cada país. Els nens en cada país, en cada racó d’aquest món mereixen el millor, una vida digna, alegre, saludable, plena d’estimació i estar protegits de guerres, violències i gana. Ells no en volen de guerres absurdes, només volen jugar, ser estimats i desenvolupar-se sense odi ni crueltat.

Mil gràcies a Éric Battut per aquest llibre, per que al menys per uns minuts ens atura i ens deixa pensar que l’amistat, el respecte, la voluntat per la pau i els compromisos, poden arreglar-ho tot en aquest món. Donar-se suport l’un a l’altre cada dia, es converteix en el més bonic. És més fàcil lluitar contra les dificultats junts, i la vida s’omple de valors. Acceptar i respectar les diferències culturals, lingüístiques, étniques i socials pot assegurar la pau.

És un llibre a on hi predominen el vermell i el blau, els colors dels dos regnes veïns. Cada il·lustració te petits detalls i és un plaer descobrir cada element elaborat per l’artista. En aquest llibre el protagonisme el tenen els dibuixos, però això no significa que la història no tingui mèrit.

M’encanta cada pàgina i espero que algun dia els nens hongaresos podran gaudir-lo en llengua hongaresa. Aquest llibre hauria de ser traduït en moltes llengües. per a que els adults s’aturin uns instants i pensin en el missatge d’Éric Battut.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: