Adrián Papadopoulos, Àlix i la clau de les meravelles


Aquest llibre ha estat publicat per la editorial Comanegra a l’any 2011, i es pot comprar a les llibreries des de gener de 2012. Ha arribat avui a les meves mans i m’ha sorprès molt; no només pel seu món ple de detalls, formes molt elaborades, el joc de colors, de la llum i les ombres, sinó també per la seva complexitat i el seu aire innovador. És un llibre molt interessant, et fa meditar, endevinar, pensar en la història i el seu missatge. No tinc paciència! El vull presentar ara mateix!

L’autor d’Àlix i la clau de les meravelles és Adrián Papadopoulos, un artista nascut a Bèlgica, però que ara viu a Asturies. Diu de si mateix que comunica millor amb imatges que amb paraules. I això es nota en aquest llibre. No hi ha molt text, però Adrián Papadopoulos parla amb els seus dibuixos, personatges i transmet més que altres que utilitzen moltes paraules i frases enrevessades. El llibre comença així: “No cambiaria els meus somnis per cap realitat”

El protagonista d’aquest llibre és Àlix, un nen petit molt simpàtic, amb ulls grans de color verd. Sembla com els demés, però de fet és ben diferent als altres. No aconsegueix somnia despert com qualsevol nen, per que una màquina que l’arrossega li ho impedeix.

Un dia obre els seus ulls i troba una clau a un altre món. Així comença la aventura d’Àlix.

Descobreix les meravelles d’aquest món nou i dinàmic, i això el torna més curiós i valent. Està fascinat per el que troba. Viatja en un univers que és el seu propi món interior, una barreja de somnis i realitat, de desitjos i pors.

Es creua en el camí amb papallones recèn nascudes de color lila, que el porten a llançar-se a descobrir allò desconegut.
Àlix en el seu camí te la gran sort de trobar un company de viatge que l’ajuda a vèncer la seva inseguretat. La naturalesa al seu voltant desperta i per al nen explorador es mostra lluent i tot de cop molt hostil.
Busca respostes a les seves preguntes, i poc a poc les anirà trobant. La primera resposta és que tots els éssers depenen els uns dels altres. En el seu viatge estrany aprèn que les coses no son sempre com semblen, aquesta és la seva segona resposta. La tercera pregunta també obtindrà resposta en el llibre.

Com totes les expedicions, aquesta també te un final i en aquest llibre és molt sorprenent. Ens n’adonem de que Àlix és un nen que està atrapat en una cadira de rodes, un nen que somiava el seu viatge tot dormint i que realment es troba molt sol a la seva habitació. Però ha passat alguna cosa estranya, en despertar te a les mans les claus que va trobar en el seu somni i ha de prendre una decisió difícil. Les claus obren la gàbia del seu ocellet, un ocell que en el seu somni va ser el seu company fidel. Arriba a entendre que ha d’utilitzar les claus i que els veritables amics mai et deixen.

Ádrian Papadoupulos comenta al seu blog, que els personatges de la seva història estan inspirats en els personatges de la pel·lícula animada d’Alicia al país de les Meravelles. M’agrada molt com treballa les idees que l’inspiren, com converteix cada detall previ en una cosa creativa, nova i singular.

El viatge d’Àlix ens ensenya que les dificultats a la vida no poden tallar les nostres esperances i que atrapat en una cadira de rodes es pot arribar a la felicitat. Somniar és també una forma de viure. Somniar és superar les pors, crear mons plens d’estimació, de meravelles i de confiança. Somiarem amb Àlix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: