Angi Máté- Sarolta Szulyovszky: Volt egyszer egy (Hi havia una vegada un/una)


Fa molt de temps em vaig proposar presentar aquest llibre de contes. Però vaig preferir esperar el millor moment, un moment adequat i especial per a fer-ho. No us parlaré d’una obra clàssica, tradicional de contes. Si la llegeixes, senzillament transforma la manera de veure el teu món; a més voldràs tornar a gaudir d’aquest llibre un cop i un altre cop, assaborir cada paraula, frase, cada batec d’aquest llibre.

Angi Máté és una escriptora hongaresa nascuda a Romania al 1971. Ella viu a Transsilvania (Romania), a Cluj-Napoca, a on és mestra de parvulari. Va començar a escriure fa pocs anys, però ha publicat molts contes i històries. Amb el seu estil suau, metafòric, ple de musicalitat per a tota mena d’ànimes, és una de les escriptores hongareses més estimades avui en dia.

Al 2009 la editorial hongaresa Koinónia de Romania, publica la seva primera novel·la, titulada Mamó (Iaia). És un llibre que et toca, et mou i te una força inusual que et fa sentir cada paraula. El personatge principal d’aquesta novel·la és una nena petita, que viu amb la seva àvia en condicions dures. Cada dia ha d’afrontar la indiferència de la seva àvia. En el seu mon buit i sense amor, la nena construeix un univers que neix de la seva fantasia. La història és autobiogràfica.
Máté Angi ha aconseguit molts premis literaris en poc temps.

En aquest llibre de contes, titulat Volt egyszer egy (Hi havia una vegada un/una) et transporta a un racó nou, desconegut i únic de les paraules. Llegint-la et fa oblidar els teus problemes i et fa pensar en la cara alegre i feliç d’aquest món. Ella te la capacitat de concebre un llenguatge característic, inimitable, ple de carícies, moviments i silencis, de dolçor i suavitat. Un regne alegre de fantasia, a on tot canvia, viu i respira.

Aquest llibre va ser publicat per la editorial Pozsonyi Pagony de Budapest, una de las editorials millors i més estimades de literatura infantil a Hongria. Escrit per Angi Máté, il·lustrat per Sarolta Szulyovszky, aquesta obra meravellosa va guanyar el Premi IBBY a l’any 2011.
És el primer llibre de contes escrit por Angi Máté, escrit amb un gran coneixement intuïtiu del món, amb un talent admirable i encantador. El llibre conté 19 contes molt curts, sense trames complexes. Son pintures de paraules i frases. Estan plens de colors, aromes i sabors. Son somnis, pensaments i impressions.

Ens ensenya com panteixa i viatja el tren a l’estiu, saludant al món sencer des de la finestra i canvia tot per allà on passa. Ens parla d’una flor groga amb els seus pètals alçats, amb un cap desmanegat, sembla com si la son ha de començar des d’allà el seu recorregut pel món.
Una flor que sembla el sol, però sense rebullir-se en el seu seient. Ens presenta una pomera, que tenia pomes unflades i tímides, petites amb pell tibant, les quals es varen transformar en pomes fosques durant la nit. Ens encanta amb la història de l’eriçó que vivia el moviment, que s’aturava de dia, però per la nit aquest moviment començava a caminar. Un eriçó que sentia que no volia punxar més amb les seves pues. Però amb la fantasia del món d’Angi, l’eriçó arriba a tenir una boleta de grosella per a cadascuna de les seves punxes. I això és tot el que necessitava l’eriçó per a que la seva tristor es transformi en una felicitat màgica.

Més endavant trobem una granota amb un cap gegant. En el seu cap immens, dos ullets petitets amb pestanyes ballarines. Així era la granota, plena d’alegria que transformava el verd de la seva cara en verd brillant. Ens presenta la roca, que estava convençuda de que ella no és una roca, pensava que era un coixí estirat en el pati gris i fosc; espera que arribin els qui volien dormir però no arriba ningú.
Coincidim també amb un túnel que vivia en el pijama de flors dels atapeïts turons. Aquest túnel, amb la seva boca plena de sutge, esperava als trens. Els trens venien durant el dia i la nit, però no paraven ni reduïen la velocitat. El túnel tenia moltes ganes de parlar i contestar les preguntes dels trens elèctrics o de vapor, però els trens no es comunicaven amb ell.
Hi havia una vegada un toll, que era tan gran com un abric, com dos xais, així de gran. Aquest toll estava estirat i reposava. Pot ser que fos vell o mandrós, però estava estirat al carrer i la seva ma, la seva cama, la seva panxa i els seus ulls miraven al cel.
Fullejant més i més, viatjarem amb la boira encantadora, una penombra cremosa i rinxolada, entrarem a la ciutat a on la estàtua del rei, el seu cavall i la corona llepen tranquil·lament un gelat. Passarem una estona amb la llet, que tenia la seva blancor i només volia adormir-se i somniar quelcom gran i bonic en una olla groga. Al llibre hi ha també el silenci, el fred, la febre, el cotxe, el cel i la foscor. Una foscor que vivia en una càpsula a on agitava llavors de rosella i quan es va avorrir, va enfilar les boletes en blau-lila les unes al costat de les altres.

La il·lustradora d’aquest llibre preciós és Sarolta Szulyovszky, una artista hongaresa molt coneguda i reconeguda en molts països. Ella des de fa molt de temps viu a Itàlia, a on il·lustra llibres infantils. Al 2009 amb Angi Máté a Hongria van guanyar el primer premi del certamen Aranyvackor, un concurs de contes organitzat per la editorial Pozsonyi Pagony, que es celebra bianualment per a equips d’escriptor-il·lustrador.
Els dibuixos d’aquest llibre creen una atmosfera que abraça els contes d’Angi Máté. Formen un equilibri fascinant amb el text. Fa servir molts colors i pinta un món atractiu.

Aquest llibre s’hauria de traduir, ho mereix. A mi m’agradaria fer-ho.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: