Cécile Roumiguière, Benjamine Lacombe: La nena silenci

Aquest mini àlbum de 24 pàgines ha estat publicat aquest any, no fa massa temps, per la Editorial Edelvives. Estem acostumats als àlbums preciosos d’aquesta editorial i val a dir que aquest manté el bon nivell. Els autors són francesos: Cécile Roumiguière és la escriptora i Benjamin Lacombe és l’il·lustrador. La traductora al castellà és Elena del Amo.

Aquesta història aborda un tema molt important, del qual no se’n parla tant com caldria: el maltractament als nens.

El llibre fou publicat per primer cop al 2008 a França per Éditions du Seuil. Benjamin Lacombe dedica La nena silenci a la seva mare, “que tots els dies ajuda a parlar als nens silenci.”

Hi ha una nena que viu al cau dels llops. Quan els seus companys de l’escola tornen alegres a les seves llars, ella ha de prendre un camí de por, foscor i dolor. Viu envoltada de silenci. De vegades voldria parlar, però els seus llavis no es poden moure, només murmura al seu cap: “A d’alosa, B de bressol, C com un cigne…”

Coneix dos tipus de dies, els vermells i els de color blau.
En els dies vermells, hi ha dolor, els llops udolen contínuament, sent els seus crits i la calor dels seus cossos pesats. Són els dies en que el cor es trenca. Ella pensa que tot és culpa seva, que les coses dolentes passen per què ella fa alguna cosa molt mal feta. El seu secret pesa més i més, però sent que no pot allunyar-se dels seus llops, ha de protegir-los.
En els dies blaus el dolor i la decepció s’amaguen una mica, el cau fa olor de castanyes i la por no es nota tant. Estaria bé tenir només dies blaus per sempre.

Una mestra de l’escola que fa olor de pa torrat i és la seguretat i la tranquil·litat; arriba a trencar el silenci del secret. Somriu i “els seus ulls acaricien el dibuix inacabat”. La nena comença a plorar, les paraules troben el seu camí i el pes comença a alleugerir-se.

En aquest llibre, Benjamin Lacombe crea un ambient a on hi predomina el color vermell, un vermell intens, de vegades molt fosc.
Els ulls de la nena silenci son tristos. Mirant-los una vegada no es poden oblidar, és com si s’enfonsessin en l’ànima. Tots els dibuixos produeixen un sentiment de tristor, amargor i ens fan pensar en els nens silenci que viuen pensant que totes les desgràcies que els passen són culpa seva. N’hi ha tants i no sé pas si els podem trobar i alliberar del món cruel de “llops” a on viuen.

Cada nen en aquest món mereix el millor, una vida digna plena de protecció, amor i felicitat. Aquest llibre ens ensenya que si existeixen “llops”, a vegades molt a prop nostre, cal descobrir-los a tots i acabar amb el dolor dels nens silenci..
Tots tenim la obligació de vigilar el maltractament als nens i parlar sobre aquest tema tant important: el abús.

La traducció d’Elena del Amo m’agrada molt. El text en espanyol és molt expressiu i fluid.

Edelvives ha aconseguit una cosa fantàstica.. Benjamin Lacombe per primer cop ve a Espanya a signar llibres. A Madrid el dijous 15, fins al diumenge 18 de desembre. Qui vulgui trobar-se amb aquest artista espectacular i tenir la seva signatura, pot fer-ho per que Edelvives té preparades diverses firmes a la FNAC i a La Casa del Llibre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: