No sé pas com és ser molt poruga en la infància. Pel que m’han explicat i pel que jo mateixa recordo, de petita no tenia gaire por a res. M’agradava pujar als arbres, jugar en llocs amagats, veure de prop els ratpenats en soterranis foscos. D’una cosa sí tenia por de vegades, dels monstres sota el meu llit. Els meus pares tenien una forma fantàstica d’ajudar-me a superar aquestes pors. Hi havia una paret al costat del meu llit a on podíem dibuixar. Quan la paret s’omplia de dibuixos, el meu pare la pintava de blanc i començàvem novament a dibuixar. Un dia, hi varem pintar moltes flors. La meva mare em va dir que els monstres de sota el llit tenen por de tot allò que és bonic així que no podrien entrar a l’habitació. Jo la creia, sabia que els monstres no podrien entrar així.
Hi han hagut, hi han i hi hauran nens porucs. Moltes vegades nosaltres els adults els creem i impulsem aquestes pors. Estaria bé transmetre’ls que aquestes pors son esglaiadores mentre no les afrontem, que afrontar la por és quelcom natural i que les pors existeixen, però podem i aconseguirem superar-les. Que els sentiments els hem de viure i tots tenim pors. A vegades aquestes pors son irracionals, però amb afecte, amir i creativitat la major part de la por pot desaparèixer.
Aquest llibre m’encanta, no només pel món únic i atractiu de les seves il·lustracions, sinó pel tema que tracta. M’agraden molt els llibres que ajuden d’una forma bonica, afectuosa i ingènua als nens en els processos de dol, d’acceptar-se a si mateixos i als altres, superar les seves pors, ajudar als demés en allò que necessiten, etc. 
L’autora de la història és Fina Casalderrey, una escriptora gallega nascuda al 1951 a Xeve, província de Pontevedra. És una artista versàtil, és professora d’educació secundària, periodista etnògrafa, gastrònoma. Amb la seva obra literària ha aconseguit molts premis literaris: com el Premi Merlín de Literatura Infantil al 1991, el Premi Edebé de Literatura Infantil al 1995, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil al 1996, O el premi Vaixell de Vapor al 1994, i el Premi Ciutat de Pontevedra al 1996 per la totalitat de la seva obra.
Félix és un nen como tots, però en una cosa és diferent: és el nen més poruc del món. A Félix li fa por anar a l’escola, anar al zoo i fer coses quotidianes que als demés no els fan cap mena de por. Està ple d’inseguretat, no és capaç, no coneix maneres de lluitar contra les seves pròpies pors i es refugia cada cop en la seva família. Un dia es queda a dormir a casa de la seva àvia Rosa, ella te una idea màgica per ajudar al seu net. Li diu que ha de tancar totes les seves pors en un bagul. Aquí comença el millor, Félix aprèn el camí per a desfer-se de les seves pròpies pors i fins i tot ajudarà als seus amics a lluitar contra les seves pors.
La il·lustradora del llibre és Teresa Lima, una artista portuguesa nascuda al 1962 a Lisboa. Des de 1994 il·lustra llibres per a nens. Ha guanyat nombrosos premis d’il·lustració. Els dibuixos d’aquest llibre son molt diferents, ella somia un món de pors ple de refinament i elegància. El seu estil original el fa més interessant. Un dels colors més aplicats és el blau i combina diverses tècniques: llapis de colors, collage y pastel.
La història de Félix és una història entretinguda sobre les pors dels nens i sobre com les poden solucionar ells mateixos. El llibre va obtenir la distinció del jurat del Premi Nacional d’Il·lustració de Portugal. 
Us recomano dos llibres de la Editorial Juventud, que tracten el mateix tema (superar la por). Un va ser escrit per Chris Wormell: Fieras feroces, i l’altre és ¡ÑEC-ÑEC, RIS-RAS! de Jean Hicks, y Alexis Deacon.
Contes de Pukka 
Deixa un comentari