Agost 23, 2014

El meu primer conte escrit en català :-)

Réka Zsuzsanna Simon:

Les bruixes d’Alcolea de Cinca

Es va estirar la foscor. Es va posar la seva casaca llaurada de silenci i va marxar al seu aire. Va fluir pels carrers, es va recolzar delicadament i va acariciar totes les cases. Es van sentir els espetecs dels panys, van començar a espurnejar els llums d’oli. En el sostre d’un taller ocult d’Alcolea de Cinca, dos bruixes esperaven que creixés la llum de la lluna per llançar-se cap al poble.
– A on està la meva escombra? A on? – preguntava iradament la bruixa més lletja.
– Que tens pa a l’ull? No veus que està aquí al teu costat – responia la bruixa menys lletja.
– Em sembla, amiga, que tu ets una panxacontenta. Si jo perdés la meva escombra, s’acabaria la vida nocturna i la nostra malícia de bruixes. No tindríem la possibilitat de marxar volant després de fer patir la gent del poble.
– Tu tens el cap gros – deia la bruixa menys lletja i es va aixecar la seva escombra.
– Cada vegada passa el mateix. Per tot, que passi has de arrencar-te el teus cabells? – deia mentre arreglava el seu pèl llarg i negre com la nit la bruixa més lletja.
– Jooooo? Tanta roba i tan poc sabó! Mira qui parla! – es defensava la bruixa menys lletja amb els cabells pèl-roigs.
– Tu dorms a la palla. Mai saps quan el perill s’apropa!
– Pot ser que no, perquè jo sóc el perill, jejjjjejjje! – reia la pèl-roja i posava amb força la seva mà a l’espatlla de la seva amiga.
Sembla ser que la bruixa més lletja no s’esperava aquest gest i va caure del sostre a terra. Tot caient volia agafar-se a alguna cosa per no caure i s’agafà de la falda llarga de la bruixa menys lletja. Així va passar que van caure totes dues, una damunt de l’altra davant del taller.
– No tens dos dits de front! – cridava la bruixa més lletja.
– Dient això has posat els peus a la galleda! – responia la bruixa menys lletja.
– Però que fas? Ara no sé a on han caigut les nostres escombres. Saps molt bé que sense escombres no hi haurà distracció, perquè no tenim possibilitat de fugir ràpidament dels patis de la gent.
– No passa res. Les trobarem, segur que estan davant del taller.
Es van aixecar de terra, van fer una mica de gimnàstica i, a la llum de la lluna, van començar buscar les escombres. Tenien els ulls com unes taronges, semblava que les escombres s’haguessin fos.
– Què farem ara? –preguntava la bruixa més lletja. Estava espantada, però no volia que la seva amiga notés que ella tenia molta por.
– Què farem? Què farem? Anirem a peu i entrarem en el taller del Senyor Pau Barver.
– Per a què vols tu entrar al taller del Pau Barver? -preguntava confosa la morena.
– Per a què? per a què? M’agradaria només una vegada que utilitzessis el teu seny. Oh, m’he oblidat, que te’n falta!
– Em sembla, que estàs completament tocada del bolet! – es queixava la bruixa més lletja.
– Si no tenim les nostres escombres, necessitem unes altres escombres. El Senyor Pau, de que treballa? – mirava nerviosament la pèl-roja.
La més lletja no volia respondre. Pensava que qualsevol cosa que digués, la seva amiga se’n burlaria.
– No em dius res? – preguntava la menys lletja.
– No vull. Tu no pots parlar sense riure o sense burlar-te de mi i dels meus sentiments – va començar a plorar la bruixa morena.
– Para! Ets com un nen petit! Una bruixa d’Alcolea de Cinca hauria de ser forta.
– Jo sóc forta. Ahir vaig pujar amb una ma dos vaques del Senyor Ripoll.
– El Senyor Ripoll ni no té vaques.
– Veus? Tu no saps res de la vida d’aquest poble. El Senyor Ripoll aquesta setmana s’ha comprat dos vaques i un porc gros. El porc gros l’he transformat en ruc.
– No importa, jo sé tot que necessito saber! Pots tu tenir molta força en les teves mans, però no tens força en el teu cor.
– Si, que en tinc! Tu m’has fet sentir malament, però això no m’impedeix estimar-te. Jo no podria mai donar-te l’esquena. Així que tinc prou força en el meu cor.
La bruixa menys lletja sentia una mica de vergonya. Sabia que tot el que havia dit a la seva amiga no era molt bonic.
– Ho sento si t’he fet sentir malament. Tens raó, el teu cor té molta força. Estarà bé entrar al taller del Senyo Pau Brever. Allà podem trobar noves escombres.
– Gràcies, amiga – va somriure la bruixa més lletja. -Ah, tens raó. Ell te moltes escombres.
– Que comenci la bruixeria! – cridaven juntes les amigues.
Així va passar que les bruixes d’Alcolea de Cinca mai van deixar el poble. Van conèixer cada racó, cada persona, cada casa del poble. És la seva llar. Si avui passes per allà escolta en el vent, pot ser que hi sentiràs el seu riure.

Anuncis
Juny 8, 2014

Un projecte internacional de contes

El logo del projecte fet per Krisztina Maros, il·lustradora hongaresa.

El logo del projecte fet per Krisztina Maros, il·lustradora hongaresa.

Sóc Réka Zsuzsanna Simon, escriptora hongaresa de literatura infantil. Des de petita m’encantaven els contes. Vaig néixer en una família a on els contes, les històries i els llibres han tingut un lloc important. Des de petiteta vaig estar envoltada de llibres. Al créixer vaig escollir la carrera de mestra de parvulari, després vaig acabar els meus estudis de psicopedagogia i mestra de llengua i literatura hongaresa, així que la meva vida ha estat marcada pels nens i la literatura.
Es diu que els somnis es fan realitat si hi posem el cor i força al lluitar per ells. M’agradaria pensar que és així, que els somnis amagats en les nostres ànimes un dia prenen vida i poden canviar la vida de molta gent, per un instant, una miqueta o per sempre. Aquests dies quan al mon neixen guerres per motius absurds, quan ens oblidem de respectar i estimar als demés només perquè son diferents, parlen una altra llengua, tenen un altre color de pell o una altra religió, quan els nens pateixen per l’odi dels grans, com escriptora de literatura infantil he pensat que estarà bé lluitar a la nostra manera per un somni en el que el centre siguin els nens. Continua llegint

Mai 28, 2013

Miquel Obiols, Roger Olmos: El quadre més bonic del món

miro
El llibre infantil titulat El quadre més bonic del món, primer fou publicat en català
al 2001. Des de llavors el llibre s’ha traduït al gallec, al castellà, al portuguès i a l’italià. En castellà va sortir al 2008, traduït pel propi escriptor, fou publicat per l’editorial Kalandraka.

L’autor del llibre és Miquel Obiols és un escriptor català, nascut al 1945 a Roda de Ter. És llicenciat en Filologia Hispànica i ha treballat com a docent durant deu anys. Al 1977 va publicar la seva primera obra titulada ¡Ay, Filomena, Filomena! i des de llavors va ser creador i director de diversos programes infantils i juvenils. Continua llegint

Març 20, 2013

Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Eulalia CORNEJO (il·lustradora equatoriana)

eulalia_cornejo_pajarosQuan als meus tres blogs de literatura infantil (Cuentos de Pukka, Gyerekkönyvölelő, Contes de Pukka) vaig començar a fer entrevistes amb escriptors i il·lustradors espanyols, llatinoamericans, catalans i hongaresos no em vaig imaginar que en pocs mesos tants artistes espectaculars acceptarien les meves preguntes, que llegiria sobre tantes històries de vida diferents i meravelloses, que ploraria i riuria amb les respostes i que sentiria tanta alegria per presentar a cada artista per als lectors dels meu blogs.

Cada entrevista surt i sortirà en les meves pàgines en tres llengües: espanyol, hongarès i català. Des de bon començament sabia que volia construir un pont, encara que sigui petitet, entre els mons de la literatura infantil d’aquestes cultures. Volia conèixer més i més autors i artistes que han fet i fan tant per a que els nens tinguin llibres infantils de qualitat. Estic agraïda per cada paraula, cada dibuix que em van donar i que em donaran els meus entrevistats. He aprés molt i dono mil gràcies als lectors que entren en les meves pàgines, als escriptors i artistes per la seva amabilitat, afecte, estima, temps i energia que han invertit en contestar les meves preguntes. Continua llegint

Març 19, 2013

Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Claudia DEGLIUOMINI (il·lustradora argentina)

claudia degliuominiClaudia Degliuomini és una artista argentina coneguda i reconeguda per la seva professionalitat, pel seu art excel·lent i pels seus dibuixos tendres. Te un estil particular. No li cal ni l’humor ni el lirisme. És una il·lustradora polifacètica. Si algun cop veieu un dels seus dibuixos, us convertireu fàcilment en seguidors del seu art divers.
Des de l’any 2003 il·lustra llibres infantils per a editorials d’Argentina, Xile, Itàlia, Mèxic, Puerto Rico, Brasil, EEUU, Espanya i Regne Unit. El seu proper àlbum il·lustrat sortirà el mes que ve a l’Argentina amb el títol “L’Escarabat Sagrat“, escrit per Laura Escudero, i editat per MacMillan en la seva col·lecció “Tots diferents“. Continua llegint

Març 18, 2013

Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Javier ZABALA ( il·lustrador espanyol)

FOTO Javier ZabalaJavier Zabala és il·lustrador i escriptor. A més imparteix cursos d’il·lustració en universitats, biblioteques i escoles d’art en diversos països. Va abandonar les carreres de Veterinària i Dret per a fer el que més li agrada: dibuixar. És un artista conegut i reconegut internacionalment que contínuament et sorprèn amb la seva creativitat, originalitat i la seva sensibilitat. Ha il·lustrat més de 70 llibres, alguns d’aquests llibres els ha escrit ell. Els seus llibres han estat traduïts a més de 15 llengües. Com artista quan il·lustra, no imposa al lector, sinó que suggereix. No oblida mai donar al lector prou llibertat per que pugui incorporar la seva pròpia interpretació del text.
Ha il·lustrat moltes obres clàssiques com ara de Shakesapeare, Cervantes, García Lorca, etc. Li estem agraïts per llibres com: El follet i el camperol, Arbres, El gat amb botes, El soldadet Salomó, Barcelona für kinder etc.
Des de l’any 2000 ha guanyat molts premis pel seu art. A l’any 2012 va ser un dels finalistes del Premi Hans Christian Andersen d’Il·lustració IBBY. Continua llegint

gener 11, 2013

Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Elena HORMIGA (il·lustradora espanyola)

ElenaHormiga-1Elena Hormiga amb el seu projecte L’home que volgué conèixer a la lluna, ha guanyat el I Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat organitzat pel Grup Edelvives i dotat amb 12.000€. Han guanyat mencions especials La pastora i el gripau, escrit per Javier Ignacio Arnal Gil i il·lustrat per Julio Antonio Blasco López i La veritable història de la Caputxeta Vermella, de Mar Ferrero Barrio.

La Elena no només és una artista plena de talent. És també una persona que tot i el seu èxit embriagador segueix sent humil, agraïda i modesta.

El llibre guanyador fou publicat al 2012 per Edelvives.
La història titulada L’home que volgué conèixer a la lluna, és una reinterpretació lliure d’una llegenda maorí de Papúa Nova Guinea (Oceania) de l’antologia “Mites, contes i llegendes dels cinc continents” de José Manuel de Prada Samper, publicat per Juventud en l’any 1996.

En la història descobrim la aventura d’un pescador que vol demostrar que te raó, que la Lluna i el Sol son éssers diferents. És un viatge a on es barregen les emocions, a on el viatge és també un camí d’auto-descobriment. Continua llegint

Desembre 23, 2012

Us desitjo un feliç nadal ple d’harmonia i joia amb la il · lustració de Mónika Egri, il · lustradora Hongaresa!!

Mónika Egri

Mónika Egri

Etiquetes: ,
Desembre 8, 2012

Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Roberto ALIAGA (escriptor espanyol)

Roberto Aliaga és biòleg i escriptor de literatura infantil i juvenil. En la seva biografia ens explica que va néixer a Argamasilla de Alba, com Don Quixot, un dimecres i tretze de 1976. Va començar a publicar per a nens al 2005. El seu primer llibre, titulat La oficina d’objectes perduts i trobats i il·lustrat per Manuel Uhía, el va publicar la editorial Brosquil.
Al 2008 amb l’artista català, Roger Olmos, va guanyar el Premi Lazarillo d’àlbum infantil il·lustrat per El príncep dels embolics. Al 2009 la Biblioteca Juvenil de Múnich ha inclós en la seva prestigiosa selección White Raven la novela Cactus del desert, il·lustrat per Manuel Uhía publicat per Siruela al 2007.
Les seves obres han estat traduïdes a llengües com: gallec, català, anglès, italià, alemany, basc, japonès, francès, portuguès, coreà, brasiler, polonès o turc. Ha publicat llibre en editorials com: OQO, Siruela, Brosquil, Macmillan, Edebé, Anaya, Imaginarium, Combel etc. Han il·lustrat els seus texts artistes com: Roger Olmos, Manuel Uhía, Minako Chiva, Simona Mulazzani, Carles Arbat, Alessandra Cimatoribus, Mónica Gutiérrez Serna, Óscar Villán, Sara Sánchez, Daniel Jiménez, Cintia Martín etc. Continua llegint

Octubre 29, 2012

Entrevista amb escriptors i il·lustradors hongaresos, catalans, espanyols i llatinoamericans: Gabriela ARMAND UGON (escriptora uruguaiana)


Gabriela ARMAND UGON és una escriptora coneguda i molt estimada a l’Uruguai. Avui en dia viu a Montevideo, però va néixer a Colonia de Sacramento. Va acabar la Facultat d’Arquitectura, però després va deixar aquesta professió per a dedicar-se a la docència. Va obtenir el títol de mestra a l’Escola Nacional de Bellas. És autora de llibres infantils i juvenils. Ha publicat més de 15 llibres per a nens: Clarisa, abuelo y la loca Abuelina; Maite recibe visitas; El diario de Vero Capó , No huiré de mi vida etc. El secreto de la casa gris va ser la seva primera novel·la, escrita al 1999, amb la que va guanyar l’Accèssit a la VIII Edició del Premi Llatinoamericà de Literatura Infantil i Juvenil Norma-Fundalectura, Bogotá, Colombia (2002). Martín y la leyenda del barco fantasma, rep el premi Bartolomé Hidalgo l’any 2004 a la millor novel·la infantil-juvenil. Continua llegint

%d bloggers like this: